Les metàfores han tornat a niar a la memòria del dits i em sobrevolen l'estiu breu del cos. L'ombra dels mots sobre la pell em parla de tot i de res, i dibuixa un horitzó de tardors amables i de llargs hiverns. Per protegir-me del fred, t'escriuré la veu als miralls amb el to amb què solies mirar-me, n'abraçaré el reflex i continuaré estimant els miratges.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada