Avui l'aire es vesteix de música de festa major i la gent surt al carrer, tot rient i fent soroll. El campanar diu la seva, com sempre. A cada quart, a cada hora, dos cops. A la cuina hi fa calor, i la cervesa que obro m'escup l'escuma i el record d'un parell d'entrepans d'anxoves i un autodefinit a Cal Ramon. Ja fa temps que vaig deixar de creure en els detergents barats i en les prediccions de les margarides. Com costa fer marxar les taques d'oli, i acceptar que ja no t'estimen.
jo, a les taques d'oli que costen de marxar, els dibuixo pètals de margarida al voltant amb un retolador permanent i llavors obtinc una bonica flor que substitueix a la taca...
ResponEliminatota realitat és subtil a la transformació... no sé...
eiii, vinga, que per aquí hi som una bona colla que t'estimem moiltíssim!
un petonàs
Trau les últimes 6 paraules o diguis nom+dni de tals persones :P
ResponEliminaAquí per a traure les taques d'oli usem pòlvores de talc o tetraclorur de carbonato :)
Però la vida és plena de taques d'oli, i això és el que la fa interessant, no ho dubtes. Ànim.
ResponEliminamar, tu ets una artista! gràcies :)
ResponEliminavinz, no cal posar nom a l'amor perdut i malaguanyat, no cal. Nosaltres, els protagonistes, ja sabem secretament els noms de totes les margarides :)
vicicle, sí, tens raó: l'aigua, l'oli i el sabó són tres elements ben interessants difícils de barrejar tots plegats! :)