amb majúscules

T'agafo la mà

i ets brúixola de geografies

desorientades del meu mapa.

Trobat el nord,

que cremin les banderes.

Sònia Moya, Gramàtica de l'equilibri

M'envolto de bones notícies, de bons moments, de bons amics. De fills que creixen forts i sans, i d'altres que ja són en camí. De rutes i viaranys que abans em duien cap a una altra llar que en un altre temps va ser meva, abans de totes les allaus. Quatre parets antigues on encara habiten antítesi i enyor que em recorden que un cop hi vaig ser, allà, amb majúscules. Ara que me'n dic l'absència amb els llavis tancats i els accents oberts, ara que només sé escriure'm el nom, ben petit, a contrallum i amb aigua i sal, torno a prendre la brúixola perquè m'indiqui on és el nord. Perquè, sense aquest nord magnètic i inevitable que duc incrustat a dins, jo no seria ara i aquí, debatent-me entre majúscules i minúscules.