vini, vidi, vici

Arribar.

Mirar-te.

I tenir-te, de nou.

Per guanyar el pols al desig.

graffiti

Poemes a les parets.

prou

M'assec en un bocí de sol per comptar si tinc prou adjectius per descriure aquest moment, i els següents que es precipiten, suïcides, matí avall. Sóc plena de sentiments que travessen el carrer sense mirar, i els mots demanen pas i semàfors i voreres i senyals. Que la seguretat és sinònim de barreres i pautes i marges, i els versos volen volar, sense rima ni mètrica ni bitllet ni horaris, amb unes ales de paper i uns dits inquiets com calfreds amb ànsia de terratrèmol.

A les butxaques, metàfores gastades de trajectes de tren cap a la llum. Verbs nous que esclaten al cel de la boca, cal·ligrafia de focs artificials i sal i crispeta blanca. Regust de panís al plaer, al crit de dir-te a dins tantes estones. Que si tinc prou adjectius, prou colors, prou banderes per hissar el teu nom al vent, per proclamar el teu cos com a pàtria després de tants anys d'habitar-te. Que se'n va el sol, i ja no sé com apedaçar la carícia del groc amb les paraules que em queden. Prou mots, prou. Ara és el torn del gest. Que parli l'aire.

lema

Viure, així en infinitiu. 

Infinitament, 

tot omplint els marges 

dels fulls i del cos. 

Que no quedi cap espai en blanc.

ce soleil

Als mots, les ganes de riure; a l'aire, el món. Sortir de presons invisibles, gàbies daurades però que no són d'or. Viatjar per ser, per estendre les ales un instant sota aquest sol, sempre el mateix sol, però ce soleil, acollidor, escalfa en un altre idioma.