Quan et creies erma malgrat les llavors,
florir en do major.
Desafies calendaris i primaveres,
redissenyes l'interior
per gestar-te a tu mateixa.
Cada pètal és una victòria.
10.9.16
abismes
La infantesa, al fons de tu.
La memòria, ingràvida, t'hi duu
en caiguda lliure.
A
estones
esdevens
tot
vertigen.
7.9.16
fisiologia
Rebel·lió del teixit intern;
els òrgans, silents,
creixen en majúscula.
La vida, adulta,
sovint desorientada,
s'escriu a si mateixa a grans trets,
fora de pautes i marges.
5.9.16
violència de gènere
Homes que diuen a les dones com han de ser dones.
Dones que diuen a les dones com han de ser dones.
Enmig del foc creuat, dones que se saben dones
mirant d'esquivar tot l'odi que carreguen les paraules.
1.9.16
laberints
Perquè sols és un petit cabdell de fil negre que,
si el tibes,
si el segueixes,
si goses,
si vols,
et duu a l'inici de la història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)