Ningú no ens ho va dir, això.
Ningú no ens va dir que
la vida s'ha d'escriure entre línies
per entendre-la millor.
12.5.17
líquida
A estones aquesta por inútil
que petrifica el batec.
Un segon, dos,
i llavors el desgel.
El cor cau dins teu,
ara que esdevens líquida,
i no saps si pou o riu,
si pedra i molsa
o còdol arrodonit pel corrent.
11.5.17
simbiosi
La fam,
a trenc de pell,
esperona la salvatgia del tacte
que cavalca fins al record del primer
mossec en aquesta carn que és ja tan teva
que t'hi reconec la veu en cada gest.
10.5.17
cop de puny
La brutalitat de la llum que
desprèn la veritat
encega la carícia de l'engany
amb un cop de puny.
La boca hipòcrita escup vidres trencats.
8.5.17
aerostàtic
La realitat com una arrel fonda,
com un llast.
Que la voluntat, de tan feble,
s'aliï amb la mirada ingràvida
per enlairar-se com un globus
paisatge enllà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)