polaroid #4

hem triat pati interior i no finestra al carrer. evitar els humans, tan sols música, el traç, pàgines i pantalles. hem triat parlar amb els ocells i monitoritzar el creixement de les plantes. comptar abelles, formigues, dragonets. estones de sol, decilitres de pluja, panys de cel.

polaroid #3

contemplar com esclaten els colors a l'altra banda de la finestra, i que se't remogui el verd interior. molsa, fulla, floridura. regust de clorofil·la a la boca. 

dies florir en silenci. nits fotosíntesi.

polaroid #2

Un matin après l'autre, derrière mes portes sombres, 

je prenais l'habitude de recueillir la nuit.

Thomas Vinau, Comme un lundi

la nit com un llençol rebregat, i la necessitat d'uns altres braços per doblegar-lo com cal. el dia espera dins l'armari.

polaroid #1

impregnar-se de dilluns malgrat haver retractilat l'ànim(a) en plàstic. rutines esglaonades en converses de whatsapp on no toca mai el sol, esmorzar de bondies enllaunats i banda sonora de veïna-robot que toca el piano paret enllà. inèrcia, inèrcia, inèrcia. la gravetat digital fa rodolar la mirada paraules avall. una escletxa de sol, promesa de primavera que no arribarà perquè tarda de núvols predicció meteorològica estant. voler que el verb esdevingui tacte, que la imatge no reciti distàncies a través de poemes mediocres.

voler volar, malgrat les ales de plàstic i les piles gastades.

frühling

Sal i set. Enyor i ortiga. Corrues de formigues sota la pell buscant una primavera que decideixi quedar-se a viure en aquesta promesa de tu.

Així, el desig que se'm precipita.