incòmoda en aquest silenci, en la companyia impossible de l'absència, invento paraules per fer parlar al nus que ha niat al bosc de les costelles.
respirar, i que l'aire revifi aquest incendi petit que és dir l'enyor sense saber com dir-lo.
(sóc un palíndrom)
David Lynch, Atrapa el pez dorado
Tantes vides ja. I el cos apuntalat per la promesa d'aquest temps que sembla que hagi de dur coses bones i que sempre està en trànsit. Però jo ja no sé si.
encara alguna part de la vida en caixes,
provisional,
i aquesta por a desembolicar-les totes
per si de cas
per si ja no
és
ets
la mateixa.