Llegir els dies en què escrivies mots brillants i clars com un dia net, de cel rentat, de ple hivern.
D'on han sortit tants núvols?
puntuar
Mans que dibuixen malament l'inici dels dies. Objectius desenfocats, o ulleres brutes o ulls que no saben mirar. Majúscules mal escrites, horitzons esbiaixats, propòsits i intencions que cauen en barrina tot esbossant espirals en un cel de miralls. Un vertigen estavellat al fons del cafè, malgrat el regust de sucre.
Somriures metàl·lics, invocar el nord de totes les brúixoles, i que et contesti un fred desorientat. Propietaris dels propis punts finals, tocar-los amb les puntes dels dits al fons de les butxaques i inaugurar la petita satisfacció de saber-se prou hàbils per col·locar-los en el lloc adequat.
Que el dia acabi com cal.
27.11.13
temps d'espera
La mesura del desig és el temps d'espera que transcorre entre el voler i l'aconseguir.
De vegades dolç. Impacient. O etern.
25.11.13
asil
Que l'angoixa envaeixi el dilluns amb pas marcial, a ritme de rellotge despertador a les fosques.
Voler exiliar-se al blanc de les parets.
El no-res, però, no concedeix asil polític.
22.11.13
espiera
Aquest espai i, enmig dels mots, un pany de porta. Jocs de claus i imatges.
I tu, què hi veus?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)