de les ones.
Ens devorem, ens roseguem
amb l'ànsia de tempestes pretèrites,
mentre la sorra s'esdevé més fina
per penetrar els llocs recòndits
fins a trobar els engranatges.
El cel hereta la memòria de la mar
i oblida.
Josep Lluís Roig, El somrís de les carreteres secundàries
Hola Bitxo, et torne la visita que em vas fer ahir, aprofitant que penges aquest poema de l'amic Josep Lluís, bon poeta d'Oliva i millor persona.
ResponEliminaUs felicito pel Blog m'agrada molt m'hi aniré passant si no us molesta.
ResponElimina