Hi ha dies en què el passat surt a escena sense ànim, tot arrossegant les paraules en parlar, cansat de tantes i tantes representacions. Se sent repetitiu, redundant... but the show must go on, my friend. Pren aire i acaba d'interpretar el seu paper crucial, recitant d’esma el seu diàleg. Ja fa temps que no s'escolta: la veu ha esdevingut àtona després de tants anys.
El passat sempre ens recorda totes les vides que hem tingut. I el present és l'herència de totes elles.
ResponElimina