Matins de colors, flors i celofana. Les tardes passegen sobre camins desfets. Capturo imatges sense càmera, amb els ulls ben oberts i en silenci: no tinc prou paraules a les butxaques. La gran ciutat em mira i m'adono que ha deixat de ser gris.
(sóc un palíndrom)
Camino per pedrís de cada carrer,
ResponEliminaon una boira profana les imatges
d'aquesta ciutat de mar. Incorpòria
s'aixeca en un fanal, una silueta
distorsionada buscant el tapís
on poder pintar el contorn del cos
I miro més enllà d'allò opac
que encara guardo a la memòria
de la retina. El suau vent abraça
suntuós els meus llavis humits
mentre el mapa guardat en mi
passa latent per davant del rostre.
Curiós paissatge encriptat ressona
tancat entre el batec del caminar.
Un plaer, ... i un gaudi, ...
espero veure'ns aviat, ... i gaudir de les teves paraules.
jordi
M'alegra llegir-te de nou. Això vol dir que tornes?
ResponEliminaLa ciutat i tu us mireu en silenci. Reconec aquesta sensació. A mí, però, em produeix un sentiment de buidor.
Petons.
és un plaer... un cop més.... un petó enorme
ResponEliminaI si no tens prou color, te'n donaré unes passades!
ResponElimina:*)
la ciutat s'hauria d'omplir de petons
ResponElimina