Aquest matí m’ha seguit fins a casa un cumulonimbus que vagarejava perdut. No trobava la seva predicció del temps i estava tan trist que m’ha plogut a sobre. He trucat al Meteocat i l’han vingut a recollir de seguida. Estic segura que alguna família l’acollirà ben aviat. Sempre hi ha algú que necessita tenir dies grisos. I ganes de plorar.15.2.08
SE BUSCA CUMULONIMBUS
Aquest matí m’ha seguit fins a casa un cumulonimbus que vagarejava perdut. No trobava la seva predicció del temps i estava tan trist que m’ha plogut a sobre. He trucat al Meteocat i l’han vingut a recollir de seguida. Estic segura que alguna família l’acollirà ben aviat. Sempre hi ha algú que necessita tenir dies grisos. I ganes de plorar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo n'estic ben farta, del color gris...
ResponEliminaai, però tanmateix a mi m'has fet aixecar un bon somriure bitxo! petons i amunt! amunt!
ResponEliminaJo he vist comululilimbus d'aquests des del cel i creu-me que no són el que semblen! Des d'un avió són com trocets de cotó fluix, d'un blanc pur -ara semblo un anunci de compreses: zum-zum, zum-zum, a qué huelen las nubes?-
ResponEliminaVa, tot depén de com t'ho miris. Ànims.
Devia ser el que vaig deixar anar l'altre dia... no volia que t'arribés a tu, així que ara deixaré anar un somriure:)
ResponEliminaEsper que t'arribi bé!
Una abraçada
Defenitivament, me l'emporto cap a la mar per convertir-lo en blau.
ResponElimina(és clar que alguns dies grisos són productius i malenconiosament feliços des de la distància:-)
quina casualitat, jo me'n vaig regalar un abans-d'ahir!
ResponElimina;)
No sé si han estat els petons de la namaga, els ànims de la petita, el somriure de l'octubrina, el blau d'en pere o la visita d'en ramon (quant de temps, ramon...), però ahir va arribar la bona notícia que tant esperava. I el gris va esdevenir arc de sant martí :)
ResponEliminaDoncs me n'alegro moltíssim.
ResponElimina(i que consti que passo cada dia per casa teva... en silenci)
;)