(sobre)viure

Pedalling through
The dark currents
I find
An accurate copy
A blueprint
Of the pleasure
In me

Björk, Pagan poetry






Sovint em pregunto a quina hora del dia deixem de sobreviure. A quina hora comença la vida de debò. I per quina regla de tres totes les filles de puta tenen tanta sort.

6 comentaris

  1. Un mal dia. "Hijo de puta hay que decirlo más" ;P

    ResponElimina
  2. Jo deixo de sobreviure cap a les 10h, quan faig el primer café...
    I si, molt sovint la sort es per qui menys se la mereix...
    Un petò!

    ResponElimina
  3. Sobreviure... jo deixo de sobreviure quan estic amb els meus :)

    ResponElimina
  4. Jajaja! M'ha encantat aquesta rebel.lia, bitxo! Sera que les filles han heretat el calaix de les seves mares putes? No segueixo, perque desvariejo...

    Besets:*

    ResponElimina
  5. Gràcies, noies, per la complicitat. Com diu n'Octubrina, besets per a totes! :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall