grenouille


Quan et sents perduda, recorres a tot allò que roman invariable amb el pas del temps per intentar tornar-te a trobar, i les olors acostumen a no fallar: l'olor de net en sortir de la dutxa, la del cafè amb llet, la de la teva pell entre els llençols et tornen a posar a lloc. Però aquest cop hi ha quelcom que no funciona. El tren continua fent olor de tren; el cafè amb llet, a cafè amb llet; la teva pell, a tu; i la dutxa, a net. La que no encaixa sóc jo. Potser perquè he canviat massa i ja no em sé trobar dins de tota aquesta normalitat. O potser és perquè m'he ben perdut i ja no faig olor a res.

3 comentaris

  1. ahí va, los donuts! avui m'he descuidat de posar-me perfum :)

    anna g.

    ResponElimina
  2. A qué huelen las nubes? Uu..ui!

    L.

    ResponElimina
  3. no és cap síndrome ni pre ni post. "Chromophobia", recordes? :)

    anna g.

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall