de sobte, dissabte

creuré, tota una nit sencera,
que -inventant un nou poema insuficient-
pots creure en la meva possibilitat
pots donar-me una opció de fe
pots trobar (-me) un lloc al teu armari
puc arribar a ser un d'aquells calaixos
de cintes antigues i medalles rovellades

Mireia Vidal-Conte, Anomena'm nom

De sobte, dissabte. Dóna'm una paraula i mouré el món.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall