ningú no veig, ningú no em veu.
Escolto les onades
udoladores del vent.
Estar despert així,
sobre una post d'agulles
clavant-se al cos, fa un mal sense recurs.
Vull, si pot ser, dormir.
Joan Vinyoli, Tot és ara i res
Des que et vas trencar per dins, tot s'escola per les esquerdes de l'ànima. I a les nits, per no sentir-te sola, abraces aquest sentiment de pèrdua i de fracàs que t'acompanya a totes hores. Vull, si pot ser, dormir. I no somiar. Desitjar està totalment prohibit.
Des que et vas trencar per dins, tot s'escola per les esquerdes de l'ànima. I a les nits, per no sentir-te sola, abraces aquest sentiment de pèrdua i de fracàs que t'acompanya a totes hores. Vull, si pot ser, dormir. I no somiar. Desitjar està totalment prohibit.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada