Doneu-me fil i agulla. Mans destres, petons de mentida i uns ulls que no miren. Avançar és anar embastant estels petits a la nit del cos, encara vestit de dol i de tempesta. Cosir la boca de poemes i cançons que t'escupen amor a cada tornada, paraules com dards. M'he cansat d'esperar-te al centre d'aquesta diana de teranyina.
els petons de mentida els cremen a la foguera, com les bruixes.
ResponEliminasi la Inquisició dels llavis els reconeix d'entre la resta.
ResponEliminaEsteu ben inspirats!!! Cal saber detectar els petons ingrats com dards als llavis.
ResponEliminaanna saps que sí :P
ResponEliminaricard99 aquesta que dius ja l'he escrit al meu blog jaja
Molt bonic el text. :) Així i tot, hi ha persones que et faran sentir feliç quan creguis que la felicitat no existeix. A mi em passa sovint(de Mca)
ResponEliminaricard, es detecten. i tant que es detecten :)
ResponEliminaanònima, per sort estic envoltada de persones que em fan feliç. però la felicitat en majúscules la vaig viure amb algú que ja no em vol al seu costat. un temps que m'agrada recordar :)
LA VERITABLE FELICITAT....SOMNIS D'ESTEL QUE CORREN RADERA PETONS MAI DONATS....REALITATS MITJ OBLIDADES, PENJADES AL CORT D'UN NUVOL DE TARDOR....CAMINA I NO ET CANSIS DE CERCAR LA FELICITAT,NO MIRIS ENRARE,,,CAMINA.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.