Dos discos, un sol trajecte. Lamparetes, i es precipiten els moments perfectes. Ràfegues de vent i jo, a recer, mirant com es vinclen les canyes, les branques: els arbres són una festa de fulles i verd. De sobte, el mar, immens. Canvio de disc, el relleu el pren Manel, tot esperant que continuï la màgia. No puc passar de la cançó número tres. Deu milles? Ni un sol pas. Quina merda d'armadura.
És que d'Antònia Font no es pot passar a Manel de cap manera! A veure, Manel pot estar bé com a substitutiu, mentre no hi ha disc dels Antònia Font o dels Amics de les Arts, us podeu consolar amb els bordes aquests. Però home, ara que hi ha la música dels grans, ja no cal fer la gara-gara a aquesta gent, no?
ResponEliminaEiiiiiii...ara escolt Antònia Font (dilluns i dimarts actuen a Palma i allà seré)i m'agraden!!
ResponEliminaDels Manel...la cançó "anivesari" és genial, el videoclip més. (de Mca)
No ho tornaré a fer, XeXu. El xoc va ser considerable! :)
ResponEliminaRepetiré d'Antònia Font; els Manel, a galeres, anònima :)