ànsia
Desfaig els nusos del vent
al sol de mitja tarda.
Oratge tebi, terra calent.
Ànsia de sucre a la llengua,
sal i pols a les pestanyes.
Ets la mel al final del pot;
el desig, cullera llarga.
al sol de mitja tarda.
Oratge tebi, terra calent.
Ànsia de sucre a la llengua,
sal i pols a les pestanyes.
Ets la mel al final del pot;
el desig, cullera llarga.
Que bonic, que dolç, evidentment, amor de sucre...
ResponEliminaAnsia de sucre a la llengua, sóna massa bé per ser realitat :-)
ResponEliminaDesprés del dol, ve el dolç :)
ResponEliminaEm falta una mica de més de terra i pols per poder fer-lo meu, però l'he trobat deliciós. Per llepar-se els bigotis.
ResponEliminaGràcies, anònim! :)
ResponElimina