La ràbia esclata
en el gest.
El crit duu, implícita,
metralla de paraules.
La impotència,
ben ancorada
al fons d'aquest buit
que crema
que s'inflama,
sobreviu sempre
a tots els temporals
a tots els incendis
de l'ànima.
El dolor espurneja,
ignífug.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada