Passo els semàfors en blau. El matí em parla amb el color indefinit de la urgència i jo contesto amb respiracions profundes, cançons-oxigen fetes d'hora del pati, de molt cel ample i núvols estrets, avui que em manca l'aire. Invento pensaments rodons -com els globus- i els farceixo de vent -com els bunyols de quaresma- per fer volar catifes cansades de tant de terra, de tanta sabata, de tanta pols, de tanta horitzontalitat sense horitzó. Avui, ni estels ni coloms: voler mil i una nits per enlairar avions de paper amb ànima de llana. El desig viatja en business i tu -sempre tu- ets el destí que dóna sentit a tots els aeroports.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada