Tibes el fil dels dies
per saber si encara hi és el llast del record,
el pes de les hores viscudes.
I reculls els mots escrits al marge del cos
com a penyora de tots els trens que hem perdut.
A l'andana d'una estona furtiva,
teixim versos de temps i llana,
un poema llarg com l'enyor.
La vida se'ns acumula als dits.
Quan em passejo per aquí sempre em quedo amb la "ensoñación" dels teus poemes, quin gust!
ResponElimina