Se't perd la mirada,
i la trobes tot rosegant núvols en trànsit
per un cel qualsevol.
La vida, d'un blanc trencat,
sovint s'esquerda per la banda que no esperes.
T'espolses la fragilitat,
i s'escolen engrunes de blau
entre els plecs d'un pensament de marbre.
Tastes la fermesa d'un pronom.
Nosaltres.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada