La duresa del gest
-adust, sec-
s'acumula a la sang,
que vesteix la pell
d'una dolçor aspra.
Al fons del cor,
un pòsit de plom.
Malgrat el pes del metall,
malgrat el llast,
que encara s'enlairi l'ànima.
De tant en tant, miracles.
I ales.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada