Mires enrere:
el passat deixa un regust
de sal a les parpelles.
Goses mirar endavant:
el futur és un verb en blanc
que es pot conjugar en el temps
agredolç de les expectatives.
El condicional és de covards.
(sóc un palíndrom)
El futur no ha existit mai, només el passat i el present que immediatament es torna passat. Esclar que sempre podem llegir el futur com a presents perfectes.
ResponElimina