25.9.19

1:48 am

La nit, a contrapèl. Resseguir el límit dels dies, aspres, com de llana vella ara que vols un hivern de vidre i olor de fusta i arrel i silencis que t'escriguin el calfred per dins amb cal·ligrafia bonica.

I el buit-parèntesi obrint-se com una possibilitat dins la certesa de l'espai en blanc. Escoltar la ferida que encara parla en l'idioma de les agulles de cap. El tacte de la por adormida, el vers ingràvid de tot allò que vindrà, i no fer-ne poema.

10.9.19

cendra

Foc a deshora.
I les marees que,
amb la seva veu líquida,
bressolen la voluntat
amb la seva cançó.

Ser contradiccions,
i no saber dir-se.
Llengua,
embranzida,
flama,
onada.

Què fer-ne,
de tot aquest silenci
que crema.

5.9.19

concís

Dir desig, 
o com encabir l'onada
la set i la sal
tota una mar
en una sola paraula.

3.9.19

capricis verbals

Ser però no estar.

2.9.19

reconciliacions

Als llavis, 
el tast del propi nom:
sucre i sal.

El cos, com un amant
que abraça i fereix alhora.
© an ↔ na
Maira Gall