Des del silenci suau d'aquesta tardor que encara es permet primaveres, escoltar la música del cos que et crida pel nom dels teus trenta anys. Perquè la pell viu ara en veu baixa, i recita els dies que neixen amb el deix d'aquell que desembolica la llum per primera vegada. Tancar els ulls cansats per veure-hi clar. Per escurar el tast que queda als llavis quan descrius un miracle amb una sola paraula. A la punta de la llengua, versos de sucre que et recorden les hores de sexe i sal. L'enyor, a contrallum a totes les fotografies.
Si el món s'aturés ara mateix, si tot restés suspès a l'aire, no trobaríeu cap rastre de recança escrit a les meves mans.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada