Primaverar és aquest passar sobtadament de la grisor humida a un cel rentat de llum clara. I que aquesta mateixa llum se t'escoli per dins i et faci somriure sense proposar-t'ho. S'acosten dies de colors, de retrobar-se amb el gris grafit, de deixar d'amagar la pell sota capes i capes d'hivern.
Ara que ningú no mira, sincronitzem els rellotges biològics a l'hora en punt de l'amor. Florim en secret. Celebrem-nos privadament. Pronunciem-nos el cos amb la veu de tots els camins que ens han dut fins aquí. Perquè estimar-se és transitar per la vida sense instruccions ni mapes, compartint revolts i cançons, i cantar-les en veu alta mentre gaudim plegats de l'encís de les carreteres secundàries.
Primaverem-nos, vols?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada