Busques, en la veu d'algú altre, un vers que tibi de tot allò que se t'acumula a dins com una pila de roba bruta. Versos com una bugada blanca i neta estesa al sol, on deixar reposar la mirada interior perquè jugui amb la rialla clara d'un dia d'estiu incipient.
No recordo on vaig amagar els poemes a utilitzar en cas d'emergència.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada