eternitat

podria dir-te aquesta nit
que el temps no passa

eternitat, anna montero

Dins del calendari, si saps buscar, hi ha diumenges que semblen no tenir final. Diumenges d'hores llargues. Diumenges de passes curtes. Diumenges que s'amaguen. Diumenges que no volen arribar a dilluns.

Sota els llençols, si saps buscar, hi ha diumenges de pell nua que duen el nostre nom.

no me llames políglota

(que suena a insulto)

Dijous i jo caminem plegats pel carrer, sense mirar-nos. Amb els sentits estabornits, m'he sentit invencible, insensible, immune i, alhora, confusa. Happy sad. Puede que sí. Però la planta sencera d'oficines em rep amb una intensa olor a cafè. I llegir les cartes que la tardor escriu a les mans, al rostre i als cabells m'humiteja els ulls. Was ist los? Em marejo. Sento dins meu com es barregen tots els idiomes. Vull baixar dels cavallets. Ahora. Jetzt. Now. Tout de suite.

llavors de rosella

d'on ve el vent?

comptem els dies i passem les nits

a l'interior de llavors de rosella

El proper arbre, Bei Dao

Potser viure és simplement això: llençar preguntes a l'aire sense esperar respostes, acumular moments a les butxaques de la memòria i dormir a recer dels malsons, ben abraçats perquè no se'ns escapi l'amor.

railways

Neon heart dayglo eyes

A city lit by fireflies

They’re advertising in the skies

For people like us

City of Blinding Lights, U2

Sobre el vidre entelat escrivim missatges en clau, SOS de mots efímers, fets de baf i respiració. Potser aspirem a despertar els somriures adormits a les andanes a mesura que l’arribada del tren tanca el parèntesi que obre l’espera de l’estació. Entre parada i parada, sanefes de gotes i llum que adornen els pensaments. El temps resta suspès al sostre del vagó i ens fa ganyotes, però nosaltres riem de l’absurditat de conclusions que deixen el terra cobert d’engrunes de galeta. Avui, no sé per quina estranya raó, la pluja reconforta. Com sentir el pes de la teva mà sobre el meu genoll.

sumes i restes

De vegades cal restar per poder sumar. Restar en silenci per tal que les paraules s'acumulin a la boca fins que les lletres t'esclatin entre les dents, tot provocant pessigolles fonètiques al més pur estil Peta Zeta. I llavors sumar adjectius i noms. Sintagmes nominals i verbs. Oracions amb oracions. Sumar paràgrafs per crear un text. De vegades cal restar hores, minuts i segons per adonar-te que allò que vols realment és sumar moments.

Home and dry.