dies rellotge suís

Per fi, un dia que no es marceix minuts després de desembolicar-lo. Un dia que comença tot rodant fi, amb el mecanisme ben greixat, com un rellotge suís. I, amb un somriure a l'aparador, a mode de rètol que indica que l'establiment ja és obert, encetes el camí tot esquivant retencions de trànsit, petits maldecaps i primes de risc mentre creues els dits perquè no es torci el destí d'aquest dimecres que has decidit fer teu. Perquè potser avui necessites promeses toves i núvols consistents. O creure, malgrat tot, que hi ha dies amb final feliç. 

viure telegrama

La felicitat que caduca al final dels cinc minuts de mandres i mirades al sostre. Al tren, una dona amb un evident excés de maquillatge, caracteritzada de dona egípcia, llegeix el Dalai Lama. Sentir-se atrapada a la roda de l'hàmster, sempre corrent sense arribar enlloc. L'olor fugaç de camamilla que et sorprèn i que fuig, verd amunt, pel paisatge. No saber, no voler saber, ignorar-te a tu mateix. Matí que s'enlaira. Tots els colors. Dimarts.  

post poc poètic

Els dies de merda ho continuen essent malgrat et netegis els vidres de les ulleres.

instants de vida líquida

Esdevenir aigua. I nedar en tu mateix, submergir-t'hi fins que no quedi un bri d'aire per recórrer. A la superfície, tots els motius per tornar a terra ferma. A la riba, tots els mots que esperen, eixuts, per omplir-te.

poliglots

Ja no tenim els turmells joves, ni les mans ho abasten tot. El temps se'ns torna passadís estret, les amistats perden color i el degoteig de paraules, que no cessa, ens acompanya en els silencis més plaents i més punyents, tot parlant idiomes diferents en cada ocasió. Ja no tenim aquella mirada de cadell, ni prou fam per devorar les nits de pell de neó. Però ara ho entenem gairebé tot.