Per fi, un dia que no es marceix minuts després de desembolicar-lo. Un dia que comença tot rodant fi, amb el mecanisme ben greixat, com un rellotge suís. I, amb un somriure a l'aparador, a mode de rètol que indica que l'establiment ja és obert, encetes el camí tot esquivant retencions de trànsit, petits maldecaps i primes de risc mentre creues els dits perquè no es torci el destí d'aquest dimecres que has decidit fer teu. Perquè potser avui necessites promeses toves i núvols consistents. O creure, malgrat tot, que hi ha dies amb final feliç.
Doncs res, passo de puntetes i sense fer massa soroll, no fos cas que destorbés el trajecte d'aquest dia amb esperat final feliç.
ResponEliminaLa teva visita no destorba mai, XeXu :)
ResponEliminaEls finals sempre són feliços, anna, i si no ho són és que no són finals, segons diuen. :-)
ResponEliminaDoncs ... per si de cas...
ResponElimina