Carnívor, cerques l'olor de la sang en les arestes de les paraules que regalimen dolor a cada queixalada. Eixams de mots rabiosos, diàlegs esmolats, taurons de gramàtica salvatge, aquàtica, que neden en espiral. El cos s'escriu, a vegades, en paràgrafs de desig malatís, tot esperonant la fam majúscula, superlativa, irracional de la carn que es redacta a si mateixa, amb la seva pròpia ortografia, per esdevenir la presa ideal.
No em trobaràs a l'altra banda dels punts i a part, quan s'obri la veda: sóc sintàcticament i morfològicament vegetariana, malgrat l'instint animal.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada