Hi ha tardes profundes que ens esgoten l'oxigen, i que ens pesen al pit. Abans d'abandonar el cos a l'antull del corrent i que el pessiguin tímidament els peixos que neden en aquest diumenge, deslliurar-se del llast dels dubtes que corren per la sang. A aquestes alçades, però, massa sediment acumulat als batecs. A la llera del cor, tant pòsit, tant solatge, tanta incertesa.
Anna,
ResponEliminaem dic David Madueño i col·laboro en la pàgina web "Week& Sabadell" (www.weekand.net) seleccionant cada setmana un poema en català. Com que Viena m'envia exemplars perquè faig crítiques per a diverses publicacions i em va arribar el teu llibre, vaig pensar de publicar un dels que més m'agraden. Espero que no et molesti que no t'hagi demanat el permís amb anterioritat, i que serveixi de difusió per a "Assassins de margarides".
Atentament,
David Madueño (llunatic.blogspot.com)
Moltes gràcies, David. Cap problema i molt agraïda per haver pensat en mi i ajudar-me en la promoció del meu llibre :)
ResponEliminaEspero que Edicions 62 també t'enviï el proper llibre que sortirà al novembre, "Els mots encreuats", com a resultat d'haver aconseguit el premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat.
Gràcies de nou!
La setmana passada em va arribar per fi el teu llibre. M'ha agradat molt... poemes que et toquen el cor o l'ànima o allò que com a bons assassins de margarides que som ens fa vibrar mentre els llegim.
ResponEliminaMaria José
Ostres, Maria José, moltes gràcies per fer-me arribar la teva opinió sobre el meu llibre!!! M'alegro que t'agradi. Moltes gràcies :)
ResponElimina