Als poetes, se'ls demana un punt (o dos) de tristor i melangia, un rebost farcit de metàfores, un màster en instants de mirada perduda, capacitat per emocionar(-se), facilitat de paraula i moltes hores de vol entre sentiment i pensament, i viceversa. I bons versos.
11.1.13
mitologia
Vols nocturns.
Ícars de matinada.
I caure en tu després
que aquesta nit surti un sol
que no escalfa.
La cera es fon
a l'hora en punt de l'amor.
Els besos, les ales.
l'(escl)eròtica de l'ull
Vermell foc a la mirada. Vapor de llàgrima en tastar el tacte dels teus ulls que em despullen, inexorables, fins a la darrera paraula escrita sobre el desig que em vesteix el cos. Bes papallona, pluja de pestanyes. Perdre el món de vista i tornar-lo a trobar al límit de la pell, al final de la corba de la teva esquena. I oferir-te, nua, la parpella, i que aterri la urgència dels teus llavis a la planúria dels meus ulls tancats.
Vermell foc a la mirada. Incendis, coliris i petites morts. No obris els ulls encara.
10.1.13
taronja mandarina
La bellesa dels poemes més breus, a cop de vers intens.
Imatges al paladar, com recordar el regust taronja viu, infantil, de les primeres mandarines.
oportunitat
Obro el diari per la secció de política.
Separo la pàgina
i ofego el Consell de Ministres.
Amadeu Vidal i Bonafont, Crònica des de la banyera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)