Vermell foc a la mirada. Vapor de llàgrima en tastar el tacte dels teus ulls que em despullen, inexorables, fins a la darrera paraula escrita sobre el desig que em vesteix el cos. Bes papallona, pluja de pestanyes. Perdre el món de vista i tornar-lo a trobar al límit de la pell, al final de la corba de la teva esquena. I oferir-te, nua, la parpella, i que aterri la urgència dels teus llavis a la planúria dels meus ulls tancats.
Vermell foc a la mirada. Incendis, coliris i petites morts. No obris els ulls encara.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada