13.6.18

quasi còpies

Fugir dels trets heretats, del gest inherent. La genètica com a defecte de fàbrica. Furgar amb els dits ben endins, mirar d'arrencar la part de tu que no t'és pròpia. Voler arrencar la llavor i alhora enorgullir-se de les branques i les arrels. 

Som caos, som contradiccions.

11.6.18

innat

Feixos de cabells blancs 
o hecatombes al mirall 
o constatar que la destrucció
degradació
va de debò.

Inevitablement pensar en l'inici, 
en la deriva, en la mínima possibilitat d'error 
en la trajectòria que ens allunyi del final. 
Nosaltres descobrint l'indret exacte del cos 
on s'amaga aquesta por innata, 
nosaltres naixent de nou. 
Nosaltres cada cop més lluny 
de la primera embranzida. 
Nosaltres cada cop més a prop 
del motiu pel qual 
vam aprendre 
a caminar.

7.6.18

cost d'oportunitat

La llum, avui, és d'un tacte d'escata
i el temps llisca avall per l'escot dels dies
que, impúdics i obscens, 
se'ns ofereixen amb les cames obertes.

On he deixat oblidada la set?
Potser al mateix indret on neix 
tota aquesta ràbia.

3.6.18

meteocat

Parlem de llibertat,
i fem que el nostre pobre temps lliure
depengui de la previsió meteorològica.

Esclaus d'índexs hipotecaris,
del preu de la benzina i de pagues dobles,
avancem lentament per aquesta eterna 
retenció de trànsit que és la vida
amb la mirada penjada del cel.

30.5.18

baranes

Dies que et duen de la mà
cap a tardes-precipici.

I, mentre vas dibuixant la línia
que dona sentit al caire de l'abisme,
mentre desemboliques el vertigen, 
tries el vers
que et salvarà 
                         de 
                                 caure.
© an ↔ na
Maira Gall