9.7.18

dunes

L'oasi com a indret 
on s'enquista tota la set del teu nom.

El desig és fer créixer un desert a dins, 
i llaurar-lo de camins fins a trobar-hi aigua.

5.7.18

vostè té actualitzacions pendents

Penso en aquesta vida-esborrany construïda a base de errors, ratllades i notes al marge.

Potser el futur és passar el present en net.

3.7.18

punt de fuga

Que les nostres mirades sempre acabin 
tornant a trobar-se al mateix punt,
gronxant-se al mateix horitzó.

I que encara em sorprengui.

30.6.18

interruptus

Somiàvem amb nosaltres mateixos
somiant-nos.
Somiàvem amb dictats sense faltes,
amb somriures lliures d'ortodòncia,
amb orquestres de sorolls blancs.

La perfecció era allà, a tocar.

Però la vida, inoportuna,
sempre tria el millor moment
per picar a la porta,
per alçar la veu,
per cridar el teu nom.

25.6.18

aixoplucs

Prendre amb les mans
una felicitat petita, 
tova i càlida.

Acollir-la
Apadrinar-la
Que niï a dins
I nodrir-la amb tot de motius 
amb tot de paraules boniques
perquè es desfaci
perquè empenyi la nosa
gola avall.
© an ↔ na
Maira Gall