erosió

dir-te el nom 

com un mantra

i desgastar-ne les vores.

la memòria no té arestes.

herències

Petó de bona nit. Les mans de l'avi en el fill; aquestes mans que empenyen l'home que despunta, que malda per ser fusta. 

Petó de bona nit. Les mans de l'avi en la mare; aquestes mans que sostenen el nen que encara s'arbra per protegir-lo dels corcs.

gris paret

Todo poeta que se precie debe incendiarlo todo.

Toni Quero, El cielo y la nada

jugar amb mots incandescents, 

                                                     i cremar-se.

quan vas decidir quedar-te a viure a les cendres?

never gonna say good bye

Dies una mica copy + paste. De pujar i baixar les mateixes escales, d'obrir i tancar les mateixes finestres. De preguntar-se quan vas esdevenir tan impermeable perquè res no et niï a dins i desplegui les ales per omplir-te de tot de cel volat. Que res ja no vol quedar-se a viure en aquest sofà incòmode que ets ara. Una piscina sense aigua. Uns texans vells que ja no t'escauen.

I envies postals d'enlloc a un setembre que encara no té rostre i amb els deures sense fer. Perquè t'agrada el nom del carrer on viu, d'un verd d'essa sonora ben pronunciada i un tacte de pessigolla a la gola, com de cullerada de mel d'amagat quan ningú mira.

Va, practica la cal·ligrafia d'un fins aviat. Que mai has sabut com acomiadar-te i duus massa adéus mal escrits a les mans.

supervivència

al pit, el pes de l'absència

o l'excés de nits mal escrites.

qui t'omple de gris pedra les butxaques,

qui t'encén la boca amb paraules de sal?

als ulls, 

            dansa d'oceans.

malgrat tots els naufragis,

el cor encara sura.