28.5.08

JUST BELIEVE IN ME


Vagarejo pels contorns d’una ampolla de vi mig plena que ahir era mig buida. Qüestions de perspectiva. Gronxo pensaments en el moviment d’una flor de primaveres etíliques. Aquesta nit tot és d’un color verd que taca qualsevol intent d’escriure. L'experiència et diu que, tard o d'hora, les il·lusions s'acaben aigualint i s'escolen per l'eixidiu, i que les paraules màgiques ja no fan sortir conills dels barrets. I just believe in me. No sé per què, però encara continuo esperant que algú em demostri que estic equivocada.

21.5.08

SE BUSCAN VERSOS

Aquest matí he perdut uns versos pel carrer. Escrits mentalment sobre l’asfalt amb el ritme del pas, sense butxaques de paper on guardar-los, segurament han marxat barrejats amb el perfum que desprèn la noia amb la qual et creues cada matí i que camina voluptuosa mentre els cabells llargs vessen onades d’atzabeja per la seva esquena. Potser els trobaré a la tornada cap a casa, fent giravoltes amb el vent a qualsevol cantonada, enredats a la mirada perduda del meu reflex al vidre dels aparadors. O fent funambulismes sobre la línia imaginària que els separa dels teus ulls.

14.5.08

HE IS IN FASHION


L'últim bri de llum passa el relleu de la pluja a la foscor. Sembla com si els dies i les nits ploressin per buidar-se de tot el temps líquid que xopa les seves vint-i-quatre hores. Així que em cosiré les butxaques plenes de pedres per submergir-me en els llençols i ofegar-me de son. Però, abans que els ulls deixin de respirar les imatges d'aquesta habitació, pensaré en tu i en tots els somriures d’americana i pantaló. Per perdre la consciència entre les ratlles de la teva camisa.

8.5.08

AGREDOLÇA


Hi ha nits que esclaten a dins tots els fills que mai no bressolarem. Les dones som líquides, de color vermell. I agredolces.
© an ↔ na
Maira Gall