la vida amable

Encadenem els dies amb nits escrites sobre els llençols amb esses sordes de son i sexe. Bevem les hores d’aquest dissabte de pell nua com si fos un cafè amb gel. L’aire fa olor de vacances, i l’enyor ha començat a fer les maletes.

borrosa i desenfocada

Hi ha moments que no es deixen fotografiar, que escapen de l’objectiu de la càmera. Moments que només es deixen viure i/o descriure amb més o menys encert. Moments dels quals posteriorment podem emmagatzemar una imatge mental filtrada o retocada pels sentiments i les circumstàncies, etiquetada amb un o diversos adjectius. Moments que queden arxivats en el primer o el darrer calaix de la memòria, tot depenent de si els volem tenir a mà. De tant en tant, però, tenim sort i aconseguim capturar-ne algun dins de la gàbia digital. O fins i tot la felicitat, encara que borrosa i desenfocada.

hipocondria gramatical

No goso dir cap paraula per por que el seu aire estigui infectat o enverinat; per por que l’oxigen de totes les consonants i les vocals em produeixi un càncer fonètic, i que els pulmons se m’omplin de sons mal pronunciats. No goso llegir o escriure cap mot per por de desenvolupar un tumor cerebral; per por que dins el meu cap s’estengui una gran taca de tinta causada per l’efecte nociu dels autodefinits no acabats i dels significats tergiversats. Només vull respirar silencis, intentar deixar de corregir de forma compulsiva totes les faltes d’ortografia i col·locar correctament aquest punt i final.

(sobre)viure

Pedalling through
The dark currents
I find
An accurate copy
A blueprint
Of the pleasure
In me

Björk, Pagan poetry

Sovint em pregunto a quina hora del dia deixem de sobreviure. A quina hora comença la vida de debò. I per quina regla de tres totes les filles de puta tenen tanta sort.

possessius

"Casa meva". "El teu temps". "El seu món". Els possessius, unitats gramaticals amb què mesurem desitjos i ambicions. Minúsculs títols de propietat d'aplicació immediata i sovint unilateral que emprem per reclamar, reafirmar i/o ampliar amb facilitat el nostre inventari de pertinences, els límits del nostre territori tot conquerint nous espais. Els possessius, petites pàtries d'adjectius i pronoms. Regnes diminuts d'egoisme infantil que, quan no es conjuguen en singular, esdevenen llars, vides compartides i mons paral·lels.