tàndem

Es van demanar un estiu dibuixat a mà alçada, de dies indecentment llargs, sense mosquits, però amb la fiblada de les paraules intenses. Un estiu de cireres ben vermelles, de temps d'espatlla bruna i l'equilibrisme insinuant del tirant de la samarreta. De flirteig entre les xancles i els peus nus, i tardes i tardes eternes de marinada i bicicleta. Un estiu com els d'abans, sense hores als rellotges, per poder estimar-se a pedalades.

blanc trencat

Moments gratacel. Petites dosis d'eufòria que t'animen a construir futurs hipotètics, desitjos-habitatge sobre els fonaments de la matinada. Sobre tots aquests silencis que fan olor de neu que encara no ha estat trepitjada. No em trenqueu el blanc.

vals nocturn

Llegeixo amb una set tan esquerpa que no s'atura davant el vas. Les paraules de cristall avui no són certesa d'aigua. Creuar el desert dels paràgrafs en diagonal, cercant-te, em fa sentir valenta, ara que la nit -escrita amb el cansament en majúscules i en negreta- col·loca franctiradors a les finestres per afeblir la voluntat. Surto a buscar-te malgrat saber que ja no t'amagues entre línies.

(cor)azón

De vegades em pregunto com puc querer i estimar alhora, i que no se'm pengi el software emocional.

Coses del bilingüisme.

the place where Sunday dies

Els avis del poble, asseguts als bancs com rèptils al sol de mitja tarda. Els avis del poble, en pausa abans de continuar amb la seva constant peregrinació cap a enlloc. Els miro per darrer cop abans d'enfilar la carretera que em duu, sense treves ni vorals, allà on acaben els diumenges. Cap a un dels meus finals provisionals. Un de tants.