free fallin'

fabricar-te una treva amb un cafè i un parell de bones intencions. no desitjar massa, mirar d'ensinistrar la set -com si això fos possible- i acotar l'optimisme amb les baranes de la prudència. que n'és d'avorrida, la maduresa, l'experiència que retalla il·lusions amb un ganivet de cuina. on és el vertigen? invocar-lo a les primeres notes de totes les cançons antigues, a les ferides mal tancades i al regust d'ortiga de vells precipicis dibuixats amb mala lletra. recordar és caure abisme avall. però amb la seguretat de dur un bon paracaigudes.  

polaroid #22

Puisque nous sommes pratiquement que de l’eau, il semble cohérent d’affirmer que chaque être humain porte en lui une dose considérable de buée. Vivre consisterait à s’évaporer.

Thomas Vinau, La part des nuages

viure boirina, l'exercici diari de beure dos litres d'aigua per ser. som aquest conjugar núvols, aquest somiar vapor d'aigua, aquest gestionar la rosada. comprendre la set i tots els seus matisos, enlairar pensaments ingràvids, contenir les emocions volàtils. abraçar-se per dins, respirar-se i pregar perquè no se'ns esquerdi la pell.

polaroid #21

dies tous que es deformen a la mínima pressió. la ressignació com a fracàs o com a supervivència. contemplar el terra mullat, el bosc particular de branca, verd i porpra, abstreure's de la ciutat, pensar en clau de traç ferm i colors d'aigua. estructures. créixer paper enllà, entonar un gest agosarat en abismes de tres-cents grams. avançar heura, molsa, falguera. empènyer verds i verbs, resseguir pronoms personals amb la cal·ligrafia del singular. cridar el plural. ressignació, fracàs, supervivència. adaptació al medi, vermells o totes les formes possibles de resistència.

polaroid #20

Les valises ne servent qu'à constater tout ce qu'on laisse derrière.

Thomas Vinau, Comme un lundi

dir maletes. dir mudança. el poema com a bossa de mà per a una illa deserta. economia de mots o el repte de triar les paraules mínimes necessàries per crear una imatge tsunami, versos calfred, metàfora terratrèmol. el poema com a pas endavant tot mirant enrere. tot deixant anar el llast.

polaroid #19

intentar fotografiar la impaciència de l'esperit en resseguir comptes enrere. provatures, fer ballar la paraula 'frissar' a les puntes dels dits fins que perdi una essa per guanyar sonoritat. ésser cau d'abelles, sopluig de formigues en dies de pluja. aquest bullir per dins i després, tels de llet a la pell i a la mirada i parir versos de calitja. tres, dos, un. res.