Tallat de cabells. Fora serrell de la cara. Torno a retrobar, altre cop, aquells ulls teus -que també són una mica meus-, enormes i curiosos, mentre aprens a menjar amb la boca tancada. Desaccelero; m'adono que no cal córrer tant. Així aquesta nit podrem passejar plegats, tu i jo, per aquesta felicitat efímera, sobtada, que he trobat sobre la taula de la cuina.
Desaccelerar. Un verb màgic. Malgrat tot, de vitrina.
ResponEliminaun post costumista però modern :P
ResponEliminaque millor que veure la vida reflectida als seus ulls...
ResponEliminafruint-la a un altre tempo...
amb aquestes espurnes de felicitat trobades per sorpresa...
quin post més dolç, bitxo...
i magnific com sempre...
petonet dolç ;¬)*