DESACCELERAR

Tallat de cabells. Fora serrell de la cara. Torno a retrobar, altre cop, aquells ulls teus -que també són una mica meus-, enormes i curiosos, mentre aprens a menjar amb la boca tancada. Desaccelero; m'adono que no cal córrer tant. Així aquesta nit podrem passejar plegats, tu i jo, per aquesta felicitat efímera, sobtada, que he trobat sobre la taula de la cuina.

3 comentaris

  1. Desaccelerar. Un verb màgic. Malgrat tot, de vitrina.

    ResponElimina
  2. un post costumista però modern :P

    ResponElimina
  3. que millor que veure la vida reflectida als seus ulls...
    fruint-la a un altre tempo...
    amb aquestes espurnes de felicitat trobades per sorpresa...

    quin post més dolç, bitxo...

    i magnific com sempre...

    petonet dolç ;¬)*

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall