Aspiro hacs quan ric. Xarrupo ics que em xiuxiuegen pessigolles a cau d’orella. Com l’essa sonora i la zeta, que juguen a acaronar amb l’aire la humitat de la meva llengua. M’envolten petons innocents fets al vent per culpables bes. Tatuo tes a l’esmalt de les meves dents. I torno a canviar es i os occidentals dels Pirineus per vocals neutres conreades al Vallès. No ho puc evitar: parlo pels descosits. Se m’escapen els sons de les paraules pels estrips del pensament.
preciós..
ResponEliminaés que no se que més et podria dir, nina...
Ah, si! De gran vull saber escriure com tu...!
Un petonet dolç ;¬)*
i encomanes pessigolles m'agrada
ResponElimina(...) muà
ResponEliminaM'agrada molt aquest autoretrat.
ResponEliminaEm permets que et regali una nasal, una vocal tancada posterior, i la més oberta de les vocals?(de vocals neutre mai no n'he sabut fer)
molt interesant el teu blog, si tens un moment passa pel nostre, es troba a Reus - Baix Camp
ResponEliminahttp://telamamaria.blogspot.com
irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari
gràcies per tot