Esnifes el polsim de lletres de cançons que dibuixen a l’aire imatges decadents i impossibles. Versos al·literats, sons que es cargolen a l’orella com un fil ben prim. Fas manyocs de crits excessius, embulls d’extravagància i paraules excèntriques vestides amb l’elegància de la genialitat. Despulles la mirada de vidres bruts per, amb els ulls nus, resseguir els límits borrosos de la seva imaginació, el voraviu de les emocions, el rastre de tots aquells fantasmes. Humida i excitada, goses lliscar la mà suaument entre les seves cames. Vols descobrir què s’amaga sota la faldilla de Pepalallarga.
Molt bo el Pepalallarga...de l'Adrià Puntí. I molt bo el post :)
ResponEliminaL.