Durant llargues estones
te’n vas del meu pensament.
De deu en deu minuts, però,
t’hi acostes de puntetes,
em sobrevéns, fugaç
com una rauxa dels sentits,
un glop de gust, un breu rubor.
I m’omples de finestres que assolellen
les hores closes que no penso en tu.
Quan no penso en tu, Cèlia Sánchez-Mústich
que bonic -i que delicat- , negar per afirmar.
ResponEliminaDeliciosa miniatura, et queden ganes de tastar-ne de semblants
ResponElimina