APRENC A DORMIR

Bec sanglots en got llarg. Naufraga aquesta debilitat entre glaçons de llàgrimes i rodanxes de lluna plena. Batecs de malsons em colpegen les parpelles. La nit em desvetlla els ulls. Llimo les asprors de la inconsciència i les ungles d'aquest verí que m'esgarrapa les venes. Aprenc a dormir mentre la llum de la bombeta m'acarona els cabells i em xiuxiueja la lliçó a cau d'orella.

2 comentaris

  1. Apaquí!! Quin desgarro... :)

    Jamon de Burro

    ResponElimina
  2. Ja hi hem cosit un pedaç de somriure a l'estrip del cor ;)

    Los Rápidos

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall